En aquests moments, sense finançament no hi ha res: el govern català esdevé metafísic. És a dir, sense el retorn dels diners que ja paguem de més els catalans a Madrid ( justícia fiscal ) , no és pot fer política social ni promoció econòmica : la qualitat de vida deixa d’existir. Tampoc és possible gaudir d’uns transports públics europeus ni d’una sanitat com cal. De fet, el govern de Madrid del Sr. Zapatero ja fa sis mesos que està incomplint la legislació vigent envers Catalunya. En qualsevol país civilitzat d’Europa aquesta situació seria insostenible; però malauradament , a Catalunya, patim una dependència, gairebé total, dels hereus de “ La Escopeta Nacional “ i “ Los Santos Inocentes “ .
Ara i aquí, els catalans, d’una forma diàfana , hem de reclamar – amb fermesa, intel•ligència i determinació – el que és nostre ( el finançament segons la llei vigent ) , però, sobretot, hem de deixar de parlar d’Espanya i de Madrid ( deixar d’esmentar aquell indret , de la nació castellana, en què només es cou corrupció, crispació i incompetència ) i mirar de debò cap al Nord ; és a dir, estudiar i estructurar de la millor manera possible, el nostre encaix dintre Europa, sense passar per l’Altiplà peninsular .
