El darrer cas de Reus (Baix Camp) -amb la funesta conseqüència d’una persona morta- sobre la xacra de la pobresa energètica posa sobre la taula la vulnerabilitat social que pateixen massa ciutadans de Catalunya.
El nou drama social de la pobresa energètica posa de manifest les mancances socials de la nostra societat actual. Sense una pensió o un salari dignes tots som candidats a la pobresa energètica. La vulnerabilitat social és brutal. Malgrat tot, hi ha solucions: lleis més clares efectives, un reforçament del personal interí, laboral i funcionari en els departaments clau, una justícia social europea de debò i que les empreses elèctriques, i d’altres subministraments, deixin d’exercir de senyors feudals en ple segle XXI. Per altra banda, caldria molta més coordinació entre els Serveis Socials, els Ajuntaments,els Consells Comarcals, la Generalitat, l’Administració de Justícia i els Mossos d Esquadra.
Aquesta nova mort, a causa de la pobresa energètica, també implica que mentre no tinguem un Estat propi, Catalunya ho tindrà molt difícil per combatre les injustícies socials. El model autonòmic actual, a casa nostra, ha arribat al seu límit. La dependència al model espanyol esdevé cada dia un fet terriblement antisocial, que afecta, sobretot, els més necessitats. Amb l’actual sistema de finançament i amb les interferències antisocials del Tribunal Constitucional espanyol és impossible articular una política social i de redistribució de la riquesa que pugui detectar i evitar casos tan greus com el succeït a Reus. Catalunya necessita urgentment el reforçament -d’una forma quantitativa i qualitativa- dels Serveis Socials integrals, l’Administració de Justícia, la Sanitat i l’ensenyament; i això només serà possible amb una autèntica sobirania, sense dependències espanyolistes de cap mena. Catalunya necessita ampliar les seves prestacions socials i, alhora, fer més eficient la seva economia.
