És significativament positiu que en els darrers temps s’hagi pogut articular, a Catalunya, una veritable aliança contra la pobresa. Aquesta aliança s’articula en el projecte Lliures, com un fons econòmic de solidaritat per finançar arreu del país iniciatives de transformació social. Aquesta autèntica unió social, amb molta sensibilitat nacional, està formada per la Coop57, especialitzada en gestió de recursos; ECAS, Entitats catalanes d’acció socials, que té molta experiència en desenes d’entitats i Òmnium cultural, amb 55 anys d’existència, amb molta experiència de cohesió social a través de la llengua i la cultura.
No hi ha dubte que en la societat catalana del 2016, amb totes les seves contradiccions i imbuïda en un procés de transició cap un Estat propi, la pobresa i l’atur de llarga durada són dues xacres que cal combatre amb determinació. Doncs bé, no pot ser més adient una aliança, a través del projecte Lliures, que tingui com a objectius principals la lluita contra la pobresa, les desigualtats i l’exclusió social. En aquests moments, en ple segle XXI, cap país no pot ser lliure si no ho és la seva gent. D’aquesta manera, l’aliança contra la pobresa pretén treballar en xarxa en projectes contra la coresponsabilitat, la qual cosa es tradueix en accions concretes com, per exemple, la Cooperativa de treballadors familiars de l’Hospitalet, la recuperació de la memòria històrica de Sant Adrià del Besòs, la proposta de sobirania energética del barri del Verdum de Barcelona, l’apoderament de les dones sense llar a Nou Barris, la gestió comunitària de la factoria cultural Coma Cros de Salt, l’Escudella solidària de Girona o l’espai d’acció col•lectiva per la dignificació rural al Baix Solsonès. De fet, l’objectiu d’aquesta aliança és passar d’una cultura contemplativa a una cultura participativa.
En síntesi, que en moments polítics tan decisius per al futur de la nostra nació catalana és vital que existeixin entitats i aliances en favor de la cohesió social, i més en un moment que, molt sovint es diu que s’ha acabat la crisi, però que, malauradament, no es diu que la societat ha canviat molt, en el sentit que , a causa de les retallades i les polítiques antisocials han comportat greus desequilibris socials. Ara i aquí tenim un 28 % de taxa de pobresa, un 15% dels treballadors són pobres, gran part dels jubilats han de passar el mes amb 400 euros o molt joves que no cotitzem seran els pobres del futur. Davant d’aquest panorama, necessitem entitats, associacions i aliances que facin d’esperó per tal de fer propostes socials diàfanes i, sobretot, per sacsegin la ciutadania perquè es mobilitzi de debò davant d’aquestes flagrants injustícies socials.
