Aquest és el meu primer article de l’any en curs, el nou any 2017. De fet, és una tasca àrdua i difícil escriure sobre aquests dotze propers mesos. No hi ha dubte que l’any que ja hem iniciat pot ser molt granític (adust) per a Catalunya, però també, alhora, hauria de ser molt esperançador, en el sentit que pot ser decisiu.Aquest nou 2017 és/serà la conseqüència del que hem conreat el 2016, i d’uns esdeveniments, europeus i mundials molt pujats de to, molt tumultuosos. Al 2017 Catalunya, Europa i el món “superglobalitzat” van completament lligats. En aquest aspecte tenim fortaleses i febleses, i moltes contradiccions, però el que ens cal és que enguany sigui un període de temps clau per consolidar la sobirania catalana, no fer cap pas enrere, i per fer possible un reconeixement internacional amb normalitat.
La idea que el 2017 serà una continuació del que hem conreat -en l’àmbit domestic- durant el 2016, afegit a una profunda inestabilitat, política i social, internacional és una realitat com una casa de pagès. De fet, segons l’editor del Financial Times Lionel Barber, aquest 2016 que ja hem deixat enrere es podria definir com l’any de la demagògia. Dos esdeveniments cabdals, en l’àmbit europeu/internacional, han sacsejat el panorama polític global; el triomf de Donald Trumph i la victòria del Brèxit al Regne Unit. Dos fets empírics inesperats que han carregat el món d’una inestabilitat suplementària .-davant de problemes gegantins com el canvi climàtic, l’ islamisme radical totalment globalitzat o l’explosió demogràfica al Tercer Món- i que poden tenir una influència molt important –també a casa nostra- en aquest, recent iniciat, 2017. En la qüestió pròpiament interna catalana es pot dir que des de la sentència del TC contra l’Estatut referendat es va crear un “macroproblema” que només té una solució : un referèndum vinculat; a més, això va lligat amb el fet que des de la Diada del 2012 el procés està completament internacionalitzat i vinculat amb el que pugui passar en l’àmbit global; però, sobretot europeu. En aquest 2017 tan complex, les eleccions de l’Estat francès, el mes d’abril/maig, i les d’Alemanya el setembre poden marcar, espectacularment l’agenda catalana. Ara bé, en l’àmbit intern hem d’estar ben preparats. Hem d’haver fet els deures i haver superat “petits” vicis que podrien podrir tot l’esforç col•lectiu treballat fins ara. És indubtable que tenim davant nostre un 2017 completament obert, tot i que caldrà que ens esmercem per tal de consolidar definitivament la nostra llibertat nacional
