Un cop més, els de sempre ( els colonitzadors i lerrouxistes de sempre ) intenten estigmatitzar i ridiculitzar la llengua pròpia de Catalunya . Per aquesta raó ( i també perquè la globalització uniformitzadora ho exigeix ) és vital que des de les institucions catalanes s’impulsi , de la forma més pedagògica possible , l’ús social de la nostre llengua i , sobretot, que es posi l’accent en el fet que – malgrat les amenaces sociolingüístiques del qui pretenen reduir-nos a la mínima expressió – la pilota és en el camp dels catalanoparlants. És a dir, que és bàsic fer entendre que cal fer un esforç cívic suplementari per continuar una conversa en català, encara que el nostre interlocutor no sigui catalanoparlant .
De fet, aquesta sensibilització sobre l’ús públic del català que, per altra banda, ho practiquen ( entre altres mesures de política lingüística) tots els governs “normals” del món per promoure la llengua pròpia dels seus respectius països “normals “, no és més que la modernització, la posada al dia del que es va iniciar als anys 80 del segle passat, en l’època de la Sra. Aina Moll com a Directora General de Política Lingüística, i que s’anomena bilingüisme passiu .
