Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Baixíssima qualitat democràtica

|

- Publicitat -

Entre  els articles 116  i  el 155  de  la   CE   sembla  que  es  prepara  un estat  d’excepció. Però de fet, més enllà de  la  qüestió  jurídica; és  a dir, parlant estrictement  en termes polítics -amb implicacions molt clares  en qüestions econòmiques  i socials-  ja  fa  molt  de  temps  que els  catalans  patim  un estat   d’excepció.

El fet  que  en democràcia  “l’estat d’excepció”  a Catalunya  hagi estat  gairebé  permanent s’inicia   quan  s’elaborava  la CE  l’any 1977/1978 , en què  Catalunya, com a comunitat  històrica no  es  va  poder “afegir”  al règim foral   del País Basc  i Navarra. Això  ja  ens va  marcar  molt negativament,  i  ha provocat  -al llarg de més  de 35 anys-  que  l’espoli fiscal  de Catalunya  sigui  monumental. Encara  que  aquest no és el problema  principal, ja  que  la qüestió de fons que  provoca,  la  que   podríem dir “l’excepcionalitat  discriminatòria i arbitrària”  contra  Catalunya, és  que la qualitat de la democràcia  a l’Estat espanyol cada  cop  és  més  baixa. La conseqüència perversa d’això és que  el problema  no és tan la Constitució  i la llei,  com la seva aplicació pràctica molt esbiaxada; per  altra banda, la Constitució, per molt  important que  sigui, mai pot passar per damunt de la democràcia. Mentre prevalgi aquest precepte ens  trobarem  sempre  amb “l’esperit”  d’un estat d’excepció. Tot  aquest  plantejament  és  veu  molt  ben reflectit  en “l’exàmen de  consciència”  que va fer, el ja expresident del TC Sr. Perez de los Cobos, al plegar  del  càrrec, en les  següents  manifestacions “El TC no pot solucionar problemes polítics com ara el de la voluntat del poble  català”  o bé : “ el diàleg polític en democràcia no pot ni ha de ser una realitat episòdica o conjuntural a la qual es recorri quan les circunstàncies la imposen” .  En qualsevol cas, no hi ha  dubte que,tal  com  es defineix  la  filosofia  d’actuació política de l’executiu Rajoy, és a dir, fer de l’aspiració d’una gran majoria de catalans  una qüestió del codi penal és estat d’excepció en “estat pur”. A la pràctica,  la cosa  es concreta  amb els  dues  sentències  sobre el 9-N, tan  la de Madrid  com la de Barcelona.

Publicitat

En síntesi, encara que  és cert  que tant  el títol preliminar de la CE  com el  títol  de la reforma de la Constitució són dos “punts  negres” de baixíssima qualitat  democràtica que ens recorden “el Fuero de los Españoles”, la qüestió de fons més  greu és que desprès  de 40 anys  del retorn del President Tarradelles, a la pràctica -social i política quotidiana- l’encaix democràtic de Catalunya  a l’Estat  espanyol s’ha revelat  impossible. Aquí  tenim la prova  més fefaent de “l’esperit” de l’Estat  d’excepció  permanent, que tant mortifica una  molt àmplia majoria de catalans.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut