Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Quan ja ho hem provat tot

|

- Publicitat -

En el moment actual tenim dues  certeses, dues evidències  molt clares :1/.Què  la democràcia  i els drets  fonamentals estan per sobre de la llei que impedeix  exercir-los. 2/. Què  s’ha de  continuar  picant pedra, per tal  d’assolir  els  nostres objectius, per damunt de  tot,  democràtics. Més que  mai, la mobilització ha de  ser de debò  i permanent. A més,  la  contradicció entre legitimitat  i  legalitat ha d’acabar d’esclarir-se  i  decantar-se  per la primera, atès  que la  legalitat  (CE) no és seriosa –encara  menys  la  seva  aplicació- perquè  va  estar  redactada sota  la censura  prèvia de l’estament  militar.

Per  altra banda, cal  tenir  molt en compte  que  aquest  nefast  dogmatisme  constitucional  imposat a  Catalunya, de  forma  clara , a  partir del 2010  amb la sentència de l’Estatut  és una autèntica  regressió política, econòmica  i social : Aquesta  ideologia  tan  autoritària  i  jacobinista  mai  hauria   pogut  portar  a  terme una  transisió,  que   tampoc  va ser  tan modèlica  com alguns ens  pretenen  explicar de forma  demagògica.  És molt important  tenir  present  que  el  proper  7  de juny  es compliran quaranta  anys   del  retorn del  President  Tarradelles,  en aquest  sentit  és  molt important  el  que  exposa  l’historiador  figuerenc  Enric Pujol  en el seu recent llbre “Josep Tarradellas.El retorn del president (junydesembre 1977)”  en què  es posa  de manifest  la relació  bilateral  que  va  existir  en aquella època  entre Catalunya  i l’Estat espanyol, amb el restabliment  de la Generalitat abans de l’aprovació  de la Constitució espanyola. Amb el  pas  dels  anys  -quan havia de ser  tot el  contrari-  amb la  desastrosa  “LOAPA”  dels  anys 80  del segle  passat, fins  arribar a graus  impensables  de politització de la justícia  – a través  del TC- l’anomenada  democràcia espanyola s’ha   fet  més burocràtica (en el sentit  d’anticatalana) i autoritària. S’ha  pretés  solucionar  problemes  polítics  gruixuts amb la legalitat  dubtosa  i dogmatitzadora  del  TC, com a corretja de  transmissió  de l’executiu espanyol.

Publicitat

En síntesi, ara  als  catalans  -que  ja ho hem  provat  tot  en relació amb  els “cants de  sirena” de la reforma federal de l’Estat espanyol- només ens  resta la  legitimitat històrica, la mobilització popular i democràtica i, molt important, treballar de  forma intel•ligent a favor del reconeixement internacional de  Catalunya. Ara, més que  mai,  hem de  desplegar tota la  nostra paradiplomàcia  pública i  la  diplomàcia  privada  de butxaca perquè  cada  cop més  estats  -com Irlanda i Estònia- facin possible  una empenta final, un impuls  definitiu  al reconeixement  de Catalunya  com a nació lliure, sobirana i  integrada dintre de  la interdependència  europea.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut