Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Què podríem aprendre de Bèlgica ?

|

- Publicitat -

Davant  de   la  regressió  que  implica, que està  significant  per  a Catalunya l’aplicació, la imposició  de l’article  155 de la CE  -la qual  cosa  vol dir  tenir  tutelat completament  l’autogovern català  i posar  en perill de  mort  la llengua, la cultura, l’economia, la convivència i  el benestar  social  dels  catalans-   caldria  fer una ullada a un  Estat  de la UE -el Regne  de Bèlgica- que  encara que s’anomeni un país -un estat federal plurilingüístic-  és, de facto,  una confederació. Des de  Catalunya, des de l’Estat espanyol, caldria interrogar-se.  Què  podríem   aprendre, amb un diàleg –sincer i sense  límits-  d’aquest  petit  i civilitzat país d’Europa, una mica síntesi  de la cultura  llatina del  sud d’Europa  i  la cultura germànic del Nord d’Europa, anomenat   Bèlgica? Aquest imatge  d’equilibri, llibertat i  respecte  a la diversistat es copsa  perfextament  en el Metro de Brussel•les i a moltes  poblacions  dels  anomenats  “Babrant Walon”  i Brabant flamand”. Per altra  banda , a Bèlgica  el rei  s’anomena  “el rei dels belgues” no pas de Bèlgica, i   en cada intervenció que  fa  en públic  sempre  s’expresa  en ferancès i  en  flamenc, i , a voltes. fins i tot,  en  alemany. Cal tenir  present que al Regne de  Bèlgica -a Valònia, a la provícia  de Liège, i per raons històriques relacionades amb la  fi de la Primera Guerra Mundial- existeix  una minoria,  unes 100.000 persones, que tenen  com  a  llengua   materna l’alemany . En aquest sentit, d’entrada, el  Rei  Felip VI s’hauria d’emmirallar en el seu homònim belga  i anomenar-se “el rei dels pobles de l’Estat espanyol ”.

A  Bèlgica  existeixen  tres  regions –Valònia, Flandes  i la Regió de  Brussel•les- i tres  comunitats lingüístiques finançades per  l’Estat  central  -la  francòfona, la neerlandofona  i   la  germanòfona- això implica  que  Bèlgica disposa  de  tres llengües d’estat; amb   aquesta  premissa -si això s’implementés a l’Estat espanyol- els  eurodiputats catalans, valenciants o de les illes es podrien expressar  -amb tota  normalitat amb força de llei-  al  Parlament Europeu  i  a  totes les institucions  de la UE en català. També és molt  important saber que a Bèlgica,  les  competències  de  justícia  (departament/sector  que sovint discrimina  la llemgua  catalana)  és  competència  exclusiva, al 100% de  les  regions; és  a dir, a Valònia  la justícia  és  exclusivament en  francès, a Flandes en neerlandès i a la Regió  de Brusel•les  és  bilingüe. A més, es  respecta -escrupolosament- la Carta Europea de les Llengües -i en conseqüència- a la zona germanòfona es pot fer  servir  l’alemany, la serva llengua pròpia, davant dels tribunals de justícia. A banda  de  tot  això  hi ha previst  properament  que les  competències d’economia i  de la Seguretat  Social  passin també  a ser competències exclusives de  les  regions. Per  altra banda  les competència  de la policia,  d’ordre  públic  pertanyen també a les  regions. Existeix un cos  estatal que s’anomena  polícia  federal  belga  que depèn del  govern central . Això  implicaria que  a  l’Estat espanyol,  d’entrada, la  supressió del caràcter militar de la Guàrdia Civil  i  la  seva  fusió amb l’actual  policia  nacional,  tot creant un nou  cos policial que s’anomenés “policia federal espanyola“  i  lògicament   amb  un reforçament  i ampliació de competències dels Mossos  i l’Ertzaina del País Basc.

Publicitat

En síntesi, Bèlgica,el seu  model  confederal,  plurilingüístic -estat, per  altra  banda, creat el 1830  d’inspiració  britànica, aquí potser  rau  la  clau  del  seu  éxit i respecte  a la  democràcia, (política  i lingüística- ens demostra  que el diàleg  de  debò,  el  diàleg que  s’ajusta  a la realitat  i  la  història  d’un territori només es  pot  articular  i  mantenir mitjabnçant  quelcom anomenat “fer política”  i  “tenir  voluntat política”  i deixar  completament  de  banda els  serrells, les restes  d’ideologies  autoritàries  i  neototalitàries que, malauradament,  encara  perviuen a l’Estat espanyol. Per  aquesta raó, potser  per  prudència  i per  consolidar  una nova  llei  que, de debò,  fes  possible la  convivència , la tolerància, la llibertat i  la diversitat  lingüística plena, un model de confederació -com Bèlgica o Suïssa- per   a l’Estat espanyol hauria  d’implicar  un autèntic “estat  lliure associat”  per a Catalunya: una confederació/Estat lliure associat  temporal ( sense  posar dates) amb una  “clausula  especial”, -blindada  per la  UE, el Consell  d’Europa i  la ONU, en  què  qualsevol incompliment  per  part del  govern central espanyol (el futur govern federal espanyol)  impliqués,  legalment,  poder  proclamar la  República  Catalana .

Publicitat

Opinió

Minut a Minut