La Sagrera i el neocentralisme antisocial

És lamentable i vergonyós l’acord entre el Secretari d’Estat d’infrastructures del govern espanyol i l’alcalde de Barcelona , per pagar l’estació de l’AVE de la Sagrera amb diners de l’Estatut . Aquesta decisió és inacceptable per un doble motiu. 1/. Perquè és profundament antisocial significa que es dona prioritat al transport de la minoria ( TAV ) per damunt del tren i el transport públic de la majoria . 2/. Perquè , una vegada més, es vulnera la legislació vigent, l’Estatut, i es menysprea la sobirania de Catalunya; ja que concerneix, correspon al govern de la Generalitat ( en una negociació bilateral amb l’Estat ) i no pas a l’alcalde de Barcelona, la negociació/escenificació del, possible, desbloqueig d’aquesta infrastructura.

De fet, la via de “fer servir” la disposició addicional tercera de l’Estatut, per finançar una obra que havia d’haver estat pagada amb les plusvàlues urbanístiques que generessin els terrenys propers a La Sagrera, fa témer que aquesta inversió anirà en detriment de l’equilibri social i territorial del conjunt de la nostra nació Catalana. Amb això estic pensant, em vull referir, a l’actual, estat de desastre monumental, en què es troba tota la xarxa de rodalies i regionals del tren convencional, que ha de fer servir la colossal majoria de catalans per anar a treballar o a estudiar ; la qual cosa – per sentit comú i sensibilitat social – hauria d’implicar unes fortes inversions, amb els diners dels impostos de tots els catalans ( de millora i manteniment) d’aquests infrastructures socials bàsiques; en comptes de dedicar-se , amb manipuladores maniobres neocentralistes, a prioritzar descaradament els mitjans de transport de la plutocràcia .