En aquests moments -a principis de febrer de 2018- no existeixen adjectius en la llengua catalana (tampoc en la precisa llengua de Skaquespeare ni en la – florida i cartesiana -, llengua de Molìère) per definir la situació enrevessada, martiritzadora, inju-ta i aclaparadora que pateix la gran majoria del poble de Catalunya de carn i ossos . Sense cap mena de dubtes, vivim temps molt durs i punyents a “ca nostra”; i la gent no n’és prou conscient. En l’actualitat es barreja la qüestió nacional catalana (de sempre) amb la qüestió social molt degradada.. Lògicament, el responsable de tot plegat és la ideològia ignominiosa i dictatorial del govern espanyol, el qual prefereix carregar-se la democràcia abans de negociar raciomalment la unitat de l’Estat espanyol, molt artificial i imposada per la raó de la força .
Actualment ens trobem en una situació molt crítica –malgrat que cada dia podem rebre molts missatges per les xarxes socials en què se’ns comunica que d’aquí sis mesos o un any tenim la “independència express” garantitzada. Tot això és completament fals (ja voldria que fos veritat). En aquests moments cal mencionar, en veu alta, les coses pel seu nom. Els presos polítics i exiliats ( tot i que l’unionisme polític i mediàtic continua fent servir l’expresió maldrestre de “polítics presos”) són presos de guerra, és a dir, hostatges d’un imperi antidemocràtic; la qual cosa ha provocat que tot estigui bloquejat. El més greu de tot és que aquest procés d’impunitat destructiva contra el poble de Catalunya és pugui realitzar amb el “vistiplau” d’una UE i , sobretot d’una Comissió Europea, que més que mai, representa una “falsa Europa unida” dels mercaders i d’una imperis jacobins, molt decadents; que no tenen cap mena d’estrúpols – i es passen la democràcia en majúscules per “l’arc de triomf” – ( tal com van portar a terme a l’any 1936), per tal de permetre al govern i al partit més corrupte d’Europa de seguir anihilant els drets democràtics, civils i lingüístics del poble de Catalunya.
