La interrelació, la intersecció, entre aquests dos fets: la fita històrica de l’expedició a la capital europea, com a punta de llança d’un procés de forta internacionalització política del fet nacional català, i l’aposta, del govern català, per complir la llei lingüística amb determinació en un sector en què encara es visualitza molt l’anormalitat revela que, malgrat les dificultats i la fragmentació social, la societat civil i el món polític intenten fer un esforç per dissenyar, traçar un full de ruta per tal de superar, a poc a poc i amb bona lletra, una situació de dependència colonial nefasta per a l’imaginari col•lectiu català. La censura i ridiculització de la manifestació de Brussel•les i els retrets a l’aplicació de la llei al sector turístic i de la restauració només es poden entendre d’una manera clara : com un intent de corcar la cohesió social i d’impedir que Catalunya tiri endavant amb normalitat.
Brussel•les, la llengua i l’unionisme espanyolista
|
- Publicitat -
En aquests moments tan costeruts pels que travessa la societat catalana existeixen dos punts, dos elements, que a primera vista no semblarien tenir cap relació en comú, però que, paradoxalment, si la tenen. M’estic referint a la manifestació dels 10.000 a Brussel•les del passat 7 de març i a la campanya d’inspecció de l’ús del català en el sector hostaler. Doncs bé, aquestes dues qüestions, ben analitzades i enllaçades, podrien significar la clau de volta per on s’hauria d’encaminar Catalunya per tal de poder albirar un futur digne .
Cal tenir en compte que l’unionisme espanyolista – que encara és molt potent a casa nostra – només ens portarà misèria ( econòmica i moral) i frustració . Davant d’això només hi ha una solució : més internacionalització ( econòmica i política ) i normalització de la vida quotidiana; perquè, de fet , encara no som un país normal .
Publicitat