Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

La Primavera catalana i l’enfortiment social

|

- Publicitat -

Els esdeveniments  polítics i  socials  de Catalunya  dels  darrers  mesos formaran part   com  uns dels més  impoprtants episodis  de la història  de  Catalunya  i, a més, també  hauran de ser profundament analitzats, per  historiadors i sociòlegs,   en relació  amb la influència  que  va tenir  Catalunya  en els canvis  històrics  arreu  d’Europa. Ara el que  caldria  és fer  una gran reflexió  col•lectiva. Hem de pensar  que  ja  han passat  més de 6 mesos  d’ença  de la  data  història  del  1-0; el  dia del referèndum d’autodeterminació en què  el poble  de  Catalunya va mantenir  una actitud  pacífica  i democràtica de dignitat polítítica exemplar. I això  ho  van poder certificar  diferents  observadors  d’arreu d’Europa i  el món, entre ells  alguns càrrecs  electes de la Catalunya  Nord  i la Regió d’Occitània.

En aquests  moments  podria semblar  que  amb l’aplicació del  malèvol article  155 de la CE  estem molt malament i , sobretot, estem  molt  més lluny de poder implementar una república catalana, exquisidament  democràtica;  Però bé, ara, en  aquest  “present  granític” en  aquesta moguda Primavera Catalana  ens  cal  -per  damunt de tot- enfortir-nos molt  més i enfortir  la  cphesió social  del país. Per  altra  banda, malgrat  la  situació  d’asfixia  econòmica , política i  social caldria estudiar  alguns  fets remarcables  que, ni que  sigui a mitjà  i llarg  termini, estan tenint  un efecte  possitiu per  a Catalunya. Ara  i aquí , la no extradicció,   per  part  de la justícia  alemanya,  del President  Puigdemont al Regene  d’Espanya és una  autètica alenada  d’aire fresc per  tots els  que volem un futur  per  a Catalunya  que  és  basi  en la convivència  pacífica  i  la radicalitat  democràtica;  a més  a més, cal remarcar  que  55  diputats belguen  van demanar per carta  al  President del govern d’Espanya  la  retirada de càrrecs acusatoris  a tots els  presos polítics  catalans . El  diari francès de gran prestigi internacional, Le Monde, va publicar un manifest d’intel•lectuals francesos i italiants per l’alliberament  dels  presos  polítics  catalans . A més, El Gran Ducat  de Luxemburg  i el diari France-Soir van criticar durament  que a Espanya  l’extrema dreta  dirigeix  l’acusació  dels presos polítics  catalans; al mateix  temps  el rotatiu  alemany Die Zeit  va  dir  que a l’Estat espanyol  no  hi ha separació de  poders  i que això és  vergonyòs  per a tota  Europa. En relació  amb   al “front escocès” es significatiu  que  la defensa  de  Clara Ponsati  recaptés 200.000 lliures en només  dos  dies  i que  també  quedés  en llibertat. En el “front Belga” els  3  exconsellers  exiliats a la capital europea van quedar  en llibertat sense  cap  mena  de fiança :Sembla  que la  justícia alemanya, escocesa i belga manté  criteris  jurídics  molt diferents  que la justícia  de l’Estat espanyola. Amb tots  aquests  petits  relats  es comfirma es constata que   la  qüestió catalana ja  ha esdevingut plenament  un dilema  europeu  -alguns eminents   juristes  argumenten que ja  d’ençà de  1714, sempre  ha estat  una qüestió  europea- . De  fet  la internacionalització   del fet nacional/diferencial  català  ha  aconseguit donar  un pas  de gegant. Per aquesta  raó ara  ens  cal  molta intel•ligència  col•lectiva, fermesa, mobilització  ordenada i acció  política agosarada. I tot  això  -sempre-  d’una forma, d’una manera plenament  cívica, pacífica  i democràtica. Ara ens  cal, més  que mai, un  govern  a la Generalitat que  governi  i  recuperi  les mesures  socials  que  van ser esquilmades  per el centralisme  inquisitorial espanyol.

Publicitat

En sintes  si  volem  avançar  cap a una implementació de la República  catalana en què  la  gent pugui pensar, reflexionar i enraonar de debò ens  cal  molta  intel•ligència  política col•lectiva.Si  volem  avançar  cap a uan sobirania  plena, dintre de la interdependència  europea,  ens cal  recolzar de totes totes la majoria  parlamentària  independentuista del Parlament de  Catalunya  i ixigir-li que  es posin d’acord  al més  aviat  possible. Ara, fins i  tot, des del cor  d’Europa  es  comenta  que  hi podria  haver  una mediació d’Alemanya  i  de Brussel•les; si  això arriba, encara  ens  haurem d’enfortit  molt  més. Haurem d’ampliar, molt  més,la base  social de l’independentisme. La qüestió és avançar de forma inequivocament  pacífica  i democràtica, amb molta  intel•ligència  política, per  tal de  poder  inplementar  una  república  catalana que  permeti  que  la gent  pugui viure, escriure, cantar,  pensar, reflexionar i  enraonar  amb tota  normalitat.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut