El passat 27 d’abril, a la sala de conferències del Cercle Sport de Figueres es va tornar a debatre a l’entorn del Pdusuf , un autèntic pla/monstre (urbanístic) multicèfal, utilitzat d’una forma molt prepotent i desagradable .
Aquest conglomerat urbanístic, anomenat tècnicament, pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres comporta, té unes ramificacions i conseqüències terriblement mortificadores – de regressió social i ecològica de debò – que van molt més enllà de la ciència urbanística i del seu àmbit geogràfic. El Pdusuf representa la trituració de la mobilitat sostenible ( supressió de l’estació del centre); al mateix temps no s’especifica com es finançarà tot plegat, ni com s’articularà un sistema de transport públic terrestre eficaç per arribar a la “meravellosa “ futura estació perifèrica, extramurs de la capital altempordanesa. De fet, un servidor té la sospita , intueix quelcom sobre “les presses” del trasllat ferroviari ( del tren convencional) a 2’5 km del centre urbà. Podria ser una excusa per portar a terme una maquiavèlica, sofisticada i lucrativa operació. L’Estació de Vilafant, com a únic nucli ferroviari, només es pot entendre, per unes raons extraferroviàries, per justificar estrafolàries atzagaiades urbanístiques, radicalment insostenibles per a tot l’Alt Empordà .
Davant d’aquest panorama tèrbol, ha arribat el moment d’agafar el rave per les fulles, és a dir de reflexionar sobre el fons del conflicte i no la forma. Cal que tots plegats ( totes les institucions, associacions i partits implicats) recuperem la racionalitat, per tal de poder rectificar aquest pla urbanístic desmesurat. Encara som a temps d’utilitzar una eina que es diu democràcia per recuperar l’equilibri, la justícia social i el sentit comú.
