Les passades eleccions europees s’han saldat amb una terrible victòria de l’abstenció. A Catalunya la no participació ha arribat fins al 62’46%, a les comarques gironines aquest fenomen de ciutadania passiva s’ha elevat fins el 65’06%. El més lamentable i negatiu d’aquestes d’aquestes dades és que a casa nostre, de mitjana, la participació electoral ha estat un 9% menor de la mitjana de tot l’Estat espanyol. Aquestes xifres , fredes i tossudes, posen de manifest que a Catalunya existeix una desafecció ciutadana de debò. A Catalunya s’està covant un malestar social important, producte de l’incompliment , per part de l’Estat espanyol, d’un conjunt de lleis i normatives que ens fan anar molt malament. En aquests moments, a la nostra nació, hi ha motius per estar emprenyats. De tota manera, amargar el cap sota l’ala ( exercint de panxacontent ), o voler aplicar, peti qui peti, un maximalisme paternalisme i personalista, molt destructiu ( autodestructiu en referència a la nostra nació catalana), fa que no s’avanci gens i, a més, que es provoqui molta frustració col•lectiva .
Ara i aquí, si tots som plegats una mica intel•ligents, hem fer possible que aquesta, grisa i eixorca, desafecció es transformi en una acció reivindicativa ben planificada i ordenada, que aplega el màxim de gent , amb un objectiu comú : avançar cap a la plena democràcia catalana , amb una més estreta relació, de la nostra mil•lenària nació, amb la nostra autèntica destinació de futur, política, econòmica i social : Europa, amb tots els ets i uts.
