Sigui el que sigui, un dels aspectes en què es detecta aquesta situació anòmala és en la qüestió lingüística; en aquest punt alguns diran que fa anys i panys que parlem que el català defalleix, que està en un procés de defunció com a llengua viva ; ara bé , recentment l’Institut d’Estudis Catalans, en un exhaustiu informe científic afirma que la llengua catalana corre un risc seriós de desaparèixer a les zones urbanes del País Valencià, la Catalunya del Nord i l’Alguer . L’informe alerta d’una situació especialment complicada al País Valencià, atès el volum de parlants. El treball constata un possible trencament de la transmissió de la llengua a Castelló i Alacant; a més també afegeix que a la ciutat de Barcelona la llengua pròpia avança menys que la castellana .
Per altra banda, a hores d’ara , el gran trencacloscles de la societat catalana és el binomi format pel, finançament/Estatut .En aquest aspecte clau sociopolític es pot dir, sense embuts, que l’Estat espanyol ha fet moltes trampes i, sobretot, ha sabut dividir i debilitar els partits i la societat catalana. Ara, davant d’aquest panorama, només ens resta resistir : no desmoralitzar-nos definitivament .Guanyar la unitat d’acció: la unitat cívica i vital de mínims .Cal resistir i aprendre dels greus errors del passat. Això és el que fan les societats madures i intel•ligents.
