És dramàtic que, gairebé, la meitat dels universitaris catalans creguin que, en un futur proper, el castellà s’imposarà al català a les aules . Aquesta actitud derrotista i , en certa manera, claudicant de gran part del que havia representant, tradicionalment, l’avantguarda – política ideològica i social – de la nostra nació catalana és força preocupant. De fet , hi ha algunes dades de l’enquesta feta a vuit universitats catalanes : “ usos, actitud identitats lingüístiques entre l’estudiantat universitari “ que són certament contradictòries ; així només un 7% prefereix que la llengua utilitzada pel professor sigui el català, per contra hi ha un temor , de cara al futur, sobre la feblesa del català; això posa de manifest que la llengua pròpia de Catalunya , encara, és una llengua minoritzada . Cal fer molt feina al respecte i , sobretot , cal destinar-hi molts més recursos econòmics. Per altra banda, els joves universitaris consideren que tenen un dèficit d’anglès i que , aquesta llengua, és molt important a l’hora de trobar feina .De tota manera, més anglès mai hauria de significar menys català .
