L’encaix de Catalunya dins l’Estat espanyol, desprès de més de trenta anys d’estat autonòmic, cada cop és més problemàtic. Ara sembla que hi ha una gran expectació política sobre el resultat de la sentència de l’Estatut del Tribunal Constitucional. De fet, aquesta, possible nova retallada, seria la tercera afaitada a la llei marc catalana . De tota manera no ens hauríem d’escarrassar massa en relació amb el TC espanyol. El que és important és que els catalans, des de la base, sapiguem mantenir el caliu de la consciència nacional i , alhora, treballem, tot fent un esforç suplementari, per tal de salvar la unitat de mínims.
No hi ha dubte que el poder colonial espanyol el que pretén , de totes totes , és sembrar la divisió dels ciutadans de Catalunya i crear una atmosfera de por a la llibertat ( les maniobres per evitar la consulta d’Arenys de Munt serien un exemple alliçonador d’aquesta política anihiladora) . Ara i aquí seria molt estúpid que la societat civil catalana es fracturés per culpa d’una sentència , que independentment del seu resultat, significarà la constatació que l’Estatut , a hores d’ara, és una eina inútil per avançar cap a la llibertat, la justícia social i la sobirania plena .
La societat catalana ha de reflexionar sobre el fet que l’Estatut ja representa el passat i la frustració. Ara cal tenir molt present que l’esdevenidor col•lectiu passa, necessàriament, per la lliure determinació ( l’autodeterminació ) de Catalunya amb tots els ets i uts .
