- Publicitat -
Sembla que s’ha tornat a iniciar una ofensiva, dogmàtica i irracional, contra la llengua catalana (el seu ús i la seva normalització) per part dels diversos sectors nacionalistes espanyols, ( de matriu castellana ) molt radicalitzats, que pretenen que el català es converteixi en una llengua morta com el llatí. Davant d’aquesta discriminació, d’aquest nou rebrot racista de la catalanofòbia – d’aquesta nova onada d’odi ètnic contra Catalunya – cal saber que la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants entraria en conflicte amb cinc normatives bàsiques que emparen i protegeixen explícitament l’ús del català, tant en l’ordre jurídic com econòmic, polític o social. Són les següents: 1 .- La Constitució Espanyola, en els articles 3.2 i 3.3. 2 .- La Llei orgànica del poder judicial, en l’article 231.5 3 .- L’Estatut de Catalunya de 2006, en els articles 6.1, 6.2 i 33.2. 4 .- La Llei de Política Lingüística 1 / 1998, en l’article 13. 5 .- La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (ratificada per l’Estat espanyol el 2 de febrer de 2001), en l’article 9.
De fet, el problema estructural rau en el fet que l’Estat Espanyol és una democràcia de baixa intensitat, de baixa qualitat. És a dir, hi ha una manca de voluntat política per assumir, amb normalitat i esperit democràtic, la realitat plurilingüe i plurinacional de l’Estat Espanyol, tal com existeix en les autèntiques, en les avançades democràcies lingüístiques de Suïssa, Bèlgica, Finlàndia o Canadà .
Publicitat