La votació, a 165 municipis d’arreu de la geografia catalana, el passat 13 de desembre, va quedar ben reflectida en la premsa escrita, els mitjans radiofònics i audiovisuals d’arreu del planeta. Des de l’acreditat Le Monde fins el llunyà Miami Herald ; des de la pretigiosa BBC de Londres fins a l’emissora àrab internacional AlJazeera, amb seu a Dubai , als Emirats Àrabs ; mai a casa nostra tants mitjans periodístics ( i tant diferents) s’havien interessat per aquest petit país ( una nació mil·lenària , amb molta història i cultura ) del sud del continent europeu, a la riba de la Mediterrània . La internacionalització de la qüestió catalana ha avançat més d’ençà del setembre de 2009, amb el primer referendum a Arenys de Munt, que no pas en els darrers trenta i escaig anys de democràcia constitucional. No hi ha dubte que el dret a decidir ja no té aturador, tot i que no podem caure en el cofoisme: tenim molta feina pel davant, feina de convenciment , d’explicació cívica que cal millorar i afinar .Es fa necessari insisitir que vivim en un país molt plural i divers, amb grans diferències geogràfiques, que marquen graus diferents de consciència nacional . sobre això, cal remarcar que l’èxit de les consultes no es mesura només pel grau de participació, sinó sobretot per la seva capacitat de centrar el debat polític ; és a dir, que el debat sobre el dret a decidir s’ha situat en el centre de la política catalana, ja sigui per afirmar-la o per rebutjar-la .
Ara ja està completament obert el procés, el moviment de les consultes ha guanyat la batalla de les idees.Cal seguir col·laborant en l’esforç col·lectiu, cal impregnar tots els racons de de casa nostra d’aquest esperit cívic que ens ha donat força i cohesió social . Davant nostre tenim la segona onada de consultes , el 28 de febrer i la tercera, el 25 d’abril. Ara és el moment d’implicar-nos d’una manera més propera en aquesta revolució exemplar ( democràtica, pacífica i cívica ) que sacseja el país pels quatre punts cardinals.Ara és el moment de fer pedagogia de la veritat.D’avançar cap al futur amb fermesa i generositat, per tal de superar una crisi estructural que ens fa mal a tots . Ara, amb les eines de la democràcia i el civisme, hem de tornar a donar una lliçò de saber fer bé les coses. A Europa i al món. El camí que ha iniciat la societat civil s’ha de completar, i aquest només pot significar, ha de significar una millora social pel 100% dels ciutadans d’aquest país que s’anomena Catalunya .
