Els problemes endèmics de la línia més competitiva de tot l’Estat espanyol, incrementats en el tram Girona-Figueres-Portbou-Cervera de la Marenda i viceversa, es podrien resumir en dos punts essencials . 1/. La manca de manteniment de la línia. 2/. La manca de planificació i finançament adequat del transport públic ferroviari convencional. A tot això s’han d’afegir d’altres problemes. 1/. Les obres del tren d’alta velocitat .2 /.Un augment de tarifes desorbitat i desproporcionat ( en els trens regionals un 5% de mitjana, i a més cal afegir l’increment del 20% durant el 2009 dels trens nous MD , que han substituït els Catalunya Express ) 3/. El desgavell les interconnexions ferroviàries internacionals Portbou-Cervera de la Marenda, a causa del “passotisme” i la descoordinació de Madrid i Paris, la qual cosa fa perdre molts viatgers i ingressos pel transport públic ferroviari. Suposo que l’articulació de l’eurodistricte durant aquest 2010 exercirà un paper de suport o , si més no de pressió a les diferents administracions per tal de millorar les rutes ferroviàries convencionals entre el Principat i la Catalunya Nord.
Davant d’aquest drama social, amb implicacions molt negatives per a tota la societat catalana , a causa de la triple crisi estructural que patim ( econòmica, energètica i climàtica ), no té sentit el cofoisme de certes administracions i la manca de responsabilitat política i de decència social del trinomi Renfe-Adif-Fomento . La societat civil, els ajuntaments de la zona i les institucions supramunicipals han de fer sentir, amb força , la seva veu, davant d’una qüestió que afecta els fonaments d’una part molt destacada de l’estat del benestar i que corca una qüestió tan bàsica com és l’equilibri territorial .