La qüestió de les conseqüències de la tempesta del 8 de març és que patim un problema que és, per damunt de tot, estructural . Estem pagant el preu de la dependència espanyola ( empreses elèctriques ) i també, un alt preu d’unes privatitzacions neoliberals molt mal fetes, que han proscrit la justícia social i el mínim equilibri democràtic .
Cal dir prou a tanta demagògia i manipulació per part dels responsables directe de la catàstrofe.
Cal exigir responsabilitats, civils i penals, als qui s’estan fent multimilionaris amb els soferts ciutadans i que estan per damunt de governs i partits : per damunt del bé i el mal . Cal canviar aquesta civilització tan corrupta i malgirbada d’aquest capitalisme tan ineficient, amb una mentalitat centralitzadora : profundament antihumanitària . Sense dignitat social tot sistema econòmic deixa d’existir .
En definitiva, no podem seguir pel camí suïcida d’aquest capitalisme superfeudalitzat, que només es preocupa dels beneficis antisocials dels grans accionistes i no fa manteniment de res . No podem continuar per aquesta via, tan irresponsable, en què el poder, de gairebé tot, es decideix en els , críptics i antidemocràtics, consells d’administració dels grans monopolis privats .
