Ni Flandes és Catalunya ni, molt menys, Bèlgica és Espanya; però és molt sospitós que els grans mitjans de comunicació no esmentin per a res la situació de greu crisi institucional que viu aquell país, tenint en compte que l’Estat belga haurà de presidir la UE a partir del primer de juliol d’enguany.
Si bé és cert que el primer tema d’actualitat europeu és la greu crisi econòmico/financera que pateix, unes zones més que d’altres, el conjunt de la UE , conflicte institucional, sobiranista i lingüístic, belga (segurament s’anirà a unes eleccions anticipades pel 6 o 13 de juny) podria marcar un punt d’inflexió en la qüestió de la descolonització interna, de les nacions sense estat, dintre de la Unió Europea.
No hi ha dubte que en aquests moments l’Estat belga es troba en un procés de reestructuració interna, de transició civilitzada del federalisme cap al confederalisme . Tot plegat és un viarany complex, però el que queda molt clar és que a Bèlgica no existeix cap tribunal constitucional que limiti la sobirania dels flamencs ni, molt menys, que imposi el francès en el territori històric en què el flamenc és la llengua pròpia. Perquè serà tot tan sospitós i no es parlarà més de la qüestió belga ?
