Un altre cop es fa necessari comentar el bloqueig de l’Estatut al Tribunal Constitucional. Sembla que la cosa no marxa gens bé, tot i que cal insistir que aquest no és un problema jurídic sinó, eminentment, polític.
Doncs bé, un episodi tan lamentable suscita que cada dia augmenti el nombre de catalans que considerin que l’Estatut és mort i que la via autonomista està completament exhaurida. Això és una evidència com una casa de pagès; encara que, sense entrar en contradicció amb tal argument, també cal esmentar que cada vegada s’escolta, amb més intensitat, un murmuri (procedent de l’altiplà), en què sembla que la retallada podria arribar fins el moll de l’os del “cos” polític i social de la nostra nació catalana; és a dir, que les tisores de l’alt tribunal podrien arribar a aniquilar la nostra, molt preuada, llengua catalana. En aquest context tan regressiu, independentment que s’estigui a favor o en contra de l’Estatut, cal anar units : no es pot permetre que una visió preconstitucional de l’Estat espanyol posi en perill de mort la llengua pròpia de Catalunya. Cal tenir molt present que la llengua no és, només, una simple eina de comunicació. La llengua és un excel•lent instrument de dominació, que fan servir els estats centralistes i autoritaris per tal de fagocitar, d’anihilar l’identitat col•lectiva dels pobles que no volen sotmetre’s al poder colonial.
En definitiva, no podem permetre, de cap de les maneres, que una visió predemocràtica i antieuropea de l’Estat espanyol ens escapci la cohesió social, a través de la demolició del procés de normalització lingüística. I poca broma, perquè una suposada “afaitada radical” de l’Estatut, que toqui la qüestió dels drets lingüístics, podria vulnerar clarament la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, la qual cosa significaria un contenciós important amb l’Europa civilitzada.
