Un cop més el fantasma de la corrupció plana per damunt de la nostra nació catalana. Una vegada més, els grans partits polítics amb incidència a Catalunya estan veritablement “tocats” per aquesta xacra tan lamentable, que sembla que mai es pugui extirpar per sempre, (potser no interessa als poders críptics).
En aquests moments continuen molt vius i oberts diversos macrocasos de corrupció, vinculats amb qüestions polítiques: aquests són els “dossiers” Gürkel, Pretòria i Millet (o cas Palau) que afecten, amb més o menys intensitat el PP, el PSC i CiU. Doncs bé, els 2 denominadors comuns d’aquestes, sinistres, trames negres son: 1/. Omplir-se les butxaques el més ràpidament possible amb els diners del contribuents 2/. Imposar al poble, a la majoria de ciutadans amb pocs recursos, una ideologia neoliberal, que serveixi de coartada per tal de retallar al màxim unes prestacions socials bàsiques, que són les que permeten passar una vida digna a la gran majoria de la població.
No hi ha dubte que la corrupció i els neoliberalisme “en genèric” sempre es donen la ma. Desprès; és clar, tot són lamentacions i el “satanitzat” sector públic ( tots plegats) hem de venir a rescatar als pocasoltes que s’han polit el que no era seu .
