Desprès de l’agressiva i injusta sentència del TC sobre l’Estatut, es podria dir que cada dia podria augmentar el nombre de catalans que considerin que la via autonomista està completament exhaurida. Efectivament, l’esquilada estatutària per part del TC espanyol ha arribat a, gairebé, aniquilar la nostra, molt preuada, llengua catalana.
En aquest context tan regressiu, independentment que s’estigui a favor o en contra de l’Estatut, cal anar units : no es pot permetre que una visió carpetovatònica de l’Estat espanyol posi en perill de mort la llengua pròpia de Catalunya. Cal tenir molt present que la llengua no és, només, una simple eina de comunicació. La llengua és un excel•lent instrument de dominació, que fan servir els estats centralistes i autoritaris per tal de fagocitar, d’anihilar l’identitat col•lectiva dels pobles que no volen sotmetre’s al poder colonial. En definitiva, no podem permetre, de cap de les maneres, que una visió contra el plurilingüísme de l’Estat espanyol ens escapci la cohesió social, a través de la demolició del procés de normalització lingüística. I compte, perquè aquesta “afaitada radical” de l’Estatut, que toca la qüestió dels drets lingüístics, podria, també, vulnerar clarament la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries .
