Cal començar a posar fil a l’agulla

Diumenge, 18.7.2010. 16:08 h

Cal començar a posar fil a l’agulla

divorci amistós, espoliació, estatut, interdependència europea, peix al cove, sobi

No hi ha cap vot

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

divorci amistós, espoliació, estatut, interdependència europea, peix al cove, sobi

L’Estatut havia de ser la solució, si més no parcial, al problema de Catalunya. L’Estatut havia de representar un època d’una, certa, estabilitat davant de l’inestabilitat que representava el “peix al cove”. Però no ha pogut ser, el pacte ha quedat esberlat: la discriminació regressiva s’ha fet realitat. I no val a dir que la retallada només afecta 14 articles, ja que aquests són aspectes fonamentals -finançament, llengua i justícia- , a banda del 27 articles que l’alt tribunal haurà de reinterpretar. Amb aquest panorama el govern de Catalunya ( el d’ara i el que vingui desprès de les eleccions de la tardor) resta extremadament limitat per actuar com un poder públic normal. Esdevé un “govern de la senyoreta pepis” que, molt difícilment, podrà lluitar a favor de la cohesió social. Tampoc podrà articular una alternativa vàlida a l’actual (superat) model econòmic. És per aquest motiu que la societat catalana, d’una manera diàfana i transversal, ha de fer sentir la seva veu i anar més enllà. Pensem que amb aquesta esquilada per part d’aquest, desprestigiat i parcial, òrgan judicial espanyol, l’autogovern de Catalunya es converteix en una veritable fantasia. Ara i aquí ha arribat l’hora de la responsabilitat de la política en majúscules, per tal de preservar el més important de tot : la voluntat del poble català .
Sense cap mena de dubtes, aquesta sentència és una veritable mutilació del cos estatutari que té i tindrà una, molt important, incidència negativa en la vida quotidiana del 100% dels ciutadans de Catalunya. Sobre això cal expressar, en veu alta, que els qui declaren als quatre vents, d’una forma molt hipòcrita i manipuladora, que Catalunya té altres problemes estan completament equivocats. ja que ara, amb un autogovern virtual, amb una sagnant espoliació fiscal ( l’aportació catalana a l’Estat és d’un 25% i només retorna en inversions publiques un 16%) només ens deixen un camí, potser llarg i difícil : la sobirania plena.; el divorci amistós; la independència dintre de la interdependència europea. Cal començar a posar fil a l’agulla.

1601 lectures comentaris

Cap comentari

Imprimir

Enviar article

COMENTA

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

Nom

Adreça electrònica (no es visualitzarà)

Població

Comentari

Notificació via adreça electrónica si hi ha comentaris nous

ARXIU

ETIQUETES

	Daniel Torras i Segura Un pacte fiscal de consens
	Xavier Guarque Les retallades... del PP
	Josep Huguet Un camí innovador cap a la independència
	beatlescat TOM JONES VERSIONA McCARTNEY

Josep Maria Loste