El tren, la mobilitat i la crisi

Darrerament en el conjunt de Catalunya, però principalment a les comarques gironines, hem tingut molts problemes amb el tren convencional. Vagues encobertes de maquinistes, descoordinacions flagrants RENFE-ADIF i conseqüències lamentables de la manca de manteniment de molts trams de línies ferroviàries. Tot plegat ha provocar una gran alarma social i una martirització de la gent amb menys recursos econòmics que ha d’anar a treballar amb el transport públic. Davant d’aquesta situació és urgent reduir la mobilitat insostenible del vehicle privat a tot Catalunya per una mobilitat social del tren convencional, complementada amb l’autobús . Tot això ha esdevingut un problema social de primera necessitat com la sanitat, els serveis socials o l’educació. A més si no reconvertim aquest agressiva mobilitat ( la mobilitat cancerígena del cotxe privat) mai podrem sortir d’una manera positiva de la crisi estructural que patim. Per altra banda, el ferrocarril convencional,serà ,molt properament, un element essencial per poder gaudir de la vida i per mantenir la cohesió social de debò, en el conjunt del país . Pensem que l’idea esbojarrada d’un persona un cotxe i : “a fardar” , a més de ser totalment destructiva del medi ambient és profundament antisocial, perquè cada vegada hi ha més gent, a causa de la crisi, que no pot comprar ni mantenir un cotxe, ni tampoc treure’s el carnet de conduir. Per aquesta raó, el transport públic de proximitat (primordialment el tren convencional) és l’element imprescindible per poder tenir una esperança ferma que es pot sortir, satisfactòriament, de la brutal crisi que patim .