El govern central ha aplicat l’article 116 de la CE ( l’estat d’alarma) per fer front al xantatge que estaven promovent els controladors aeris amb la seva vaga salvatge . En principi semblaria raonable que qualsevol govern democràtic del món estigués legitimat per reaccionar, amb la llei a la mà, per tal de poder aturar les situacions que impedeixen el normal funcionament dels serveis públics essencials i dels sectors estratègics de la nostra societat. Però un servidor es demana . ¿ Per què aquest govern tant progressista no va fer el mateix quan es va produir la vaga encoberta dels maquinistes de la RENFE, principalment, a la comarques gironines ? La resposta és força senzilla. Els mortificats usuaris del tren convencional som la gent de classe baixa, que a d’anar a treballar o al metge, que no tenim cap pes polític i social ( sempre hem estat maltractats i satanitzats); per contra, els clients dels avions són turistes, de classe mitja i alta, que tenen una gran capacitat econòmica, i de pressió a qualsevol govern .
Si senyors, l’episodi de l’estat d’alarma del pont de la constitució amaga un profund rerafons d’una terrible injustícia social i quelcom més. Així, si els afectats dels serveis imprescindibles són rics tot són lamentacions; però si són pobres, catalans i de comarques, ningú mou ni un dit. A més a més, aquest “incident” del controladors no deixa de ser, també, una greu advertència, un antidemocràtic advertiment a tot el poble de Catalunya, en el sentit que si aquí algun dia convoquem un referèndum per la independència o proclamem la independència al Parlament de Catalunya per una majoria absoluta de vots, els senyors del govern de Madrid ens aplicaran l’article 116 de CE ( però no l’estat d’alarma, sinó l’estat de setge) i a més, ens encolomaran el, reaccionari i carpetovetònic, article 8.1 d’una constitució amb moltes mancances i que està molt allunyada dels paràmetres democràtics de qualsevol llei de lleis dels països de l’Europa civilitzada.
