L’estat, la nació i la voluntat política .

La confusió premeditada entre estat i nació és quelcom que es va prolongant en el temps i no acaba d’aclarir-se. Espanya és un estat compost, format per quatre nacions: Castellà, Països catalans, Galícia i Euskal Herria. Doncs bé, aquest plantejament territorial, molt semblant al del Regne Unit, no es vol entendre per manca de voluntat política. De fet, el problema de fons és la dominació, l’intent d’imposició d’una d’aquestes quatre peces (la nació castellana) per damunt de les altres tres entitats nacionals. El tradicional despotisme de la nació castellana sobre els altres pobles de la Península Ibèrica s’ha verbalitzat –d’una forma molt manipuladora- amb l’expressió “nació espanyola” i això s’ha convertit en una arma llancívola per esborronar i/o desestabilitzar tots els intents d’articular, el que realment és l’Estat espanyol: un país confederal/plurinacional, amb unes clares realitats plurilingüístiques, molt més proper a Suïssa o a Bèlgica que no pas a l’Estat francès. En síntesi, sense un respecte de debò a la singularitat nacional catalana ( cosa que ara sembla que ha invalidat el Tribunal constitucional) Catalunya no té sentit, ni un minut més, dintre de l’Estat espanyol.