Catalunya, la llengua i la interdependència europea

La combinació de dos elements bàsics com són la llengua pròpia i l’economia de proximitat (amb esperit exportador) és la clau per avançar amb pas ferm cap a unes majors quotes de benestar i sobirania plena .
Les nacions sense estat com Catalunya, que encara patim el jou del colonialisme, hem de plantejar-nos clarament les nostres alternatives d’alliberament nacional dintre de la interdependència europea. Davant d’això cal recordar, més que mai, que la llengua representa un tret diferencial molt diàfan en l’època de la globalització agressiva i postmodernista, en què els estats jacobins i els grans mitjans culturals tendeixen, irracionalment, a la imposició d’una ideologia molt dura, banalitzada i, per damunt de tot, uniformitzadora, per tal d’alienar al màxim tot el panorama lingüístic. La llengua és un element essencial ( vital ) . És quelcom fonamental (juntament amb l’economia) per avançar cap a una veritable sobirania política, sostinguda amb una autèntica cohesió social.