El català, la política i les excuses

 
El  darrer  episodi  de la, molt limitada, utilització  del  català ( i també al gallec i  el basc) al Senat Espanyol  ha posat de manifest que el concepte de plurilingüísme no és ben digerit  per la societat  espanyola ( de matriu castellana) . Ja no es tracta  que si certs personatges polític molt reaccionaris o  algunes emissores de ràdio i televisió fan escarafalls  a l’entorn de la idea de l’ús de les llengües no castellanes a la Cambra alta, sinó que és la gent, des de la base (potser per ignorància o per manipulació mediàtica) que no vol, no permet  sortir del monolingüísme imperial i ranci.  En aquest  sentit,  és una autèntica excusa de mal pagador argumentar  que no es pot servir  la traducció  simultània, la famosa penjarolla que tantes susceptibilitats ha creat a la capital del regne, perquè té un cost de  12.000 euros . Per contra no es diu res, no s’esmenta que  només per fer servir  taxis  per Madrid,  els senadors   fan una  despesa  de 66.000 euros mensuals ( 792.000 ) anuals .
 
No hi ha dubte que la qüestió del català, la seva normalització plena  a casa nostra i la seva utilització a les cambres legislatives espanyoles (Congrés dels Diputats  i Senat) és  quelcom, eminentment de  naturalesa  política.  De la mateixa manera que, és política en majúscules que ara  es vulgui fer  servir el poder  judicial  per frenar i, si pot ser, per deixar en paper mullat la nova Llei de codi de consum , la qual, per cert va entrar en  vigor el proppassat  23  de gener d’enguany. Les catalans no podem permetre, ni un segon més, que els nostres colonitzadors ens prenguin el pèl, ens facin combregar  amb rodes de molí. El Codi  de Consum,  així com també per exemple, la Llei d’Acollida de la immigració, són eines bàsics, vitals per a l’esdevenidor col·lectiu de la nostra nació  catalana. En conseqüència no podem permetre  que els uniformitzadors de tota la vida, amb un tarannà molt autoritari, es escapcin la nostra capacitat d’autogovernar-nos i de mantenir viva la nostra llengua pròpia. Tenim tot el dret del món a poder comprar, amb tota  normalitat, productes etiquetats en català  i a rebre  la informació bàsica, dels serveis essencials, com a mínim amb la llengua pròpia de la nostra nació  catalana.
 
Article publicat  al Diari El Punt el passat 11/02/2011
http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/368360-el-catala-la-politica-i-les-excuses.html