A Catalunya, a hores d’ara, vivim (gairebé patim) un conjunt de paradoxes difícils d’explicar racionalment. Estem arribant a un grau elevat de consciència nacional ( sobiranisme independentista amb tots els ets i uts) però, malauradament, l’expressió política de l’independentisme es troba amb molt baixa forma . Tenim uns anhels, com mai, de fer plena la llibertat nacional; però, les divisions personalistes i la manca de maduresa política provoquen que el nacionalisme espanyol torni a estar molt fort a casa nostra.Mentrestant, des de l’altiplà hi ha un veritable pla per arruïnar la imatge i l’economia de Catalunya.
De fet, ens trobem en un moment dur per a una majoria de catalans: el nostre estat del benestar trontolla. Des de Madrid ens volen exprimir com una taronja i desprès llençar-nos a la paperera. Ara i aquí, patim una triple agressió ( dels partits polítics espanyolistes, de les altes institucions de l’Estat espanyol i dels mitjans de comunicació uniformistes) .Tot plegat és fruit d’una relació d’imposició política. A més, amb molta destresa, des del poder burocràtic espanyol s’intoxica els corresponsals de premsa estrangers per desprestigiar Catalunya.
No hi ha dubte que s’ha posat en marxa la demolició social de Catalunya . Cal que ens espavilem de debò .
La demolició social de Catalunya
|
- Publicitat -
Publicitat
