Unes retallades malgirbades

 
Quan encara no han passat 100 dies de la constitució del nou govern català i, tot i que les enquestes expressen una molt bona  puntuació per a CiU, les retallades malgirbades en departaments clau com Sanitat, Educació i  Justícia, estan esdevenint autèntiques clatellades socials contra la línia de flotació  de  la cohesió  social a casa nostra.
 
L’estat de gràcia que manté l’executiu català no  els hauria de fer oblidar les paraules intel·ligents  del Síndic de greuges, Sr. Rafael Ribó, sobre les conseqüències  socials nefastes d’aquestes “tisorades”  en els sectors més febles de la nostra societat. També, per altra banda, caldria tenir més en compte  un informe de la UGT que calcula que amb aquestes escapçades antisocials en departaments estratègics, unes 20.000 persones podrien perdre la feina. La qüestió de fons és que per  lluitar contra el dèficit no es poden desmantellar els serveis  públics indispensables i, encara menys, suprimir uns quants milers de llocs de  treball ( totalment necessaris en temps de crisi estructural) que mai podrien ser  assimilats per l’empresa privada. En aquests moments, el govern de Catalunya té l’obligació patriòtica  d’explicar, amb pèls i senyals, que la situació excepcionalment dolenta que ens trobem és a causa del terrible dèficit fiscal que pateix el país; producte de l’espoliació econòmic i ofec financer, com a conseqüència de no disposar d’un sistema que ens permeti recaptar els nostres impostos i donar la part a Madrid.
 
És impossible que  amb aquesta situació un país modern, una democràcia europea ( com és Catalunya) pugui tirar endavant. La solució, tothom ho sap, ha de ser política: concert econòmic, a curt termini i sobirania plena a mig termini.