La dogmatització del combat contra el dèficit públic – tant des de l’àmbit català, espanyol o europeu – és una autèntica excusa ( amb un terrible rerafons ideològic) per tal de justificar un retorn, dur, pur i injust, cap a unes formes polítiques i econòmiques del segle XIX. No hi ha dubte que els qui empenyen amb tanta insistència que cal reduir el dèficit públic, com una cura de cavall, ( peti qui peti); de fet, el que ens proposen és un retorn als paràmetres del segle XIX. És a dir, la aniquilació de l’estat del benestar : la desaparició de la sanitat pública i la seguretat social, que els horaris laborals ( sense salaris mínims) tornin a ser de 14 hores al dia i , el més important, que l’esperança de vida del 90% de la població no superi els 40 anys .
Això és el que realment pretenen els apòstols i profetes, més enllà dels partits polític, de la ideologia canallesca que actualment ho comanda tot . De fet, a hores d’ara estem patint un sistema globalitzador, cínic i ultrarconservador, en què les mentides manipuladores triomfen i passen a convertir-se en (falses) veritats absolutes .Estem governats per una ideologia cancerígena que vol el retorn als privilegis absoluts d’una minoria, a l’estil del segle XIX. Això representaria la fi de la democràcia i de la cohesió social .
El dèficit públic i el retorn al segle XIX
|
- Publicitat -
Publicitat