Sacrificis, però també justícia social i fiscal

El passat 14/07/2011 el Conseller d’Economia reclamava més sacrificis als treballadors públics; en la mateixa línia – el mateix dia – el Conseller de Sanitat, en una conferència a Tribuna Girona feia una crida general a la ciutadania en què també argumentava que cal que es facin més sacrificis. No fa falta comentar que cada vegada que surt per la televisió el President Mas o el portaveu del govern, no perden l’oportunitat per justificar les retallades i exigir més sacrificis . Doncs bé, en principi em semblaria raonable que, en una situació, excepcionalment dolenta i difícil, com l’actual cal fer sacrificis; ara bé, el fet d’haver-nos d’estrènyer el cinturó també hauria d’anar acompanyat de més justícia social. Calen sacrificis per sortir del pou, però potser els qui més tenen i, sobretot, els màxims responsables d’aquesta crisi estructural haurien de col•laborar-hi una mica més, i el govern el hauria de controlar una mica millor. Per altra banda, el govern Mas també hauria d’exigir més justícia fiscal al govern de Madrid . No pot ser que els catalans haguem de suportar una veritable “cura de cavall econòmica”, però, per contra, cada any, el govern de Madrid ens afaiti 22.500 milions d’euros, via dèficit fiscal . En síntesi, el govern de Catalunya no pot continuar retallant sense explicar, amb pèls i senyals, quina és la veritable causa de la nostra pèssima situació financera . Cada cop que surt al mitjans el President Mas, o qualsevol dels seus consellers, hauria d’esmentar aquest, maleïda, xifra dels 22.500 milions del dèficit fiscal. Potser desprès els ciutadans de casa nostra entendrien una mica millor el perquè d’aquests antisocials i mortificadors sacrificis.