Cal perseverar en la unitat política i social

A hores d’ara ens trobem en un moment històric interessant, però molt contradictori. El país cada cop va adquirint més consciència nacional, les enquestes diuen, per primer cop, que l’independentisme és majoritari; encara que, per altra banda, patim un crisi ,econòmica i social, sense precedents; i, el més greu de tot, el suport a la governabilitat de l’executiu de la Plaça de Sant Jaume, l’exerceix una força política que ha iniciat una ofensiva en majúscules contra la llengua catalana, arreu dels Països Catalans. Vivim una situació molt complexa, mentre els qui pretenen l’anihilament, sense embuts, de la nostra nació tenen “la paella pel mànec”, el moviment sobiranista i/o independentista no acaba de madurar i continua molt fragmentat. En aquests moments (autènticament convulsos)- no només a casa nostra sinó arreu d’Europa – hem de començar a separar el gra de la palla, i a perseverar en la unitat, política i social. Hem d’empènyer el sobiranisme sociològic cap a l’àmbit polític. I, sobretot, hem d’aturar, amb l’eina de la sociolingüística combativa, l’atac frontal del neolerrouxisme (que té la paella pel mànec) contra la nostre preuada llengua . Ha arribat l’hora de la unitat d’acció política, per tal de fondre les justes reivindicacions econòmiques i fiscals, amb la qüestió identitaria per excel•lència : la qüestió lingüística, la qual ens ha mantingut vius, com a poble, durant 1.000 anys .