Impostos i justícia social redistributiva

Un cop més a l’Estat espanyol, i també a casa nostra per manca d’un autogovern com cal, es tornen a equivocar i a aplicar una política erràtica en relació amb els impostos. Cal tenir en compte que els impostos són, sobretot, una eina que ha de permetre la redistribució de la riquesa, per tal de cohesionar una societat moderna. Doncs bé, tant a Catalunya ( per manca de sobirania i d’idees clares) com a Madrid (a l’Estat espanyol) per culpa d’un bipartidisme reduccionista i maldestre – més propi d’uns paràmetres tercermundistes de l’Amèrica Llatina que no pas europeu – es continua pensant que la sortida de la crisi ve lligada a una, concepció ideològica reaccionària, de destrucció de la justícia social, i de continuar mantenint el protagonisme a l’economia especulativa per damunt de l’economia productiva. No hi ha dubte que, en aquests moments crítics, calen mesures d’austeritat; però aplicades amb el màxim de justícia social redistributiva . Un exemple d’això el tenim en l’Estat francès; malgrat el centralisme banal i el jacobinisme rampant del model parisenc, els nostres veïns del Nord, amb un govern de centre-dreta, posaran en marxa tres mesures, amb molt de sentit comú, que aquí farien molta falta : 1/. Un impost a les grans fortunes de debò. 2/. L’augment dels impostos especials de l’alcohol i el tabac . 3/.L’augment de les taxes a les plusvàlues immobiliàries i, principalment, a les segones residències . Senyors polítics de casa nostra: comenceu a posar fil a l’agulla en matèria d’impostos, perquè, ara i aquí , anem molt malament .