L’habitatge, la immigració i el requisit lingüístic

La mesura del govern de Flandes d’exigir el coneixement oral del neerlandès ( el deure lingüístic ) als demandants d’habitatge social considero que és un punt per a la reflexió, en relació amb el complex procés d’integració de la immigració a casa nostra.En principi caldria esmentar que a Catalunya, en aquests moments, encara no hi ha gaire oferta d’habitatge social, tot i que la cosa sembla que va pel camí de millorar. En qualsevol cas, la llei que aplica el govern flamenc és un exemple a seguir a favor de la integració, la convivència i la cohesió social. Per altra banda, no es pot argumentar que aquesta proposta és autoritària, ja que si la persona interessada en un habitatge social no pot complir el requisit lingüístic, l’administració de Flandes la dirigirà a fer un curs gratuït de la llengua exigida . La qüestió lingüística és un fet primordial de tota comunitat humana moderna que pretengui gaudir d’uns mínims d’equilibri social i estabilitat. Encara ho és més en situacions com la nostra, en què el català, com a llengua minoritzada, es troba doblement amenaçada . Per una banda, per la llengua tradicional d’imposició, el castellà, i, per altra banda, per la llengua de la nova globalització abassegadora, l’anglès.