Un clam per la llengua, la convivència i la cohesió

La darrera ofensiva- política, mediàtica i judicial – contra la nostra estimada llengua catalana només pot tenir una explicació racional : a Catalunya, la llengua és el tret diferencial més important de la nostra nació i l’element més significatiu per vertebrar la convivència i la cohesió social . Carregar-se la llengua és carregar-se el país . A hores d’ara, ni a Catalunya ni a Europa, ja ningú, amb quatre dits de front, no dubta que el model de la immersió lingüística, implantat fa 25 anys a casa nostra i que es reafirma en la LEC (llei aprovada per una, molt àmplia, majoria del Parlament Català) és una model d’èxit : un model de convivència eficaç, un referent per al manteniment de la cohesió social i una garantia d’aprenentatge de qualitat .De fet, els darrers esdeveniments contra el català a l’escola, en forma de resolució judicial, són un atac frontal (amb una potent càrrega de profunditat contra la convivència i la democràcia de debò) envers el procés de normalització lingüística, de normalitat nacional, en el seu conjunt; més enllà de la qüestió de l’escola . Malauradament, amb un pretext polític o jurídic, l’estratègia del nacionalisme espanyol és imposar el castellà i arraconar el català a tot l’àmbit lingüístic. Encara són a temps d’evitar la defunció del català .