La qüestió de la llengua i, més concretament, la immersió a l’escola torna a estar de plena actualitat. De fet, la matèria lingüística, el procés de normalització lingüística, gairebé mai ha deixat de formar part dels debats, polítics al 100%, a voltes, emmascarats de qüestions tècniques i judicials . Doncs bé, tot fent una ràpida radiografia de com es troba el tema de la llengua, la sociolingüística, en el conjunt de territoris que formen la Regió de Girona; el que tècnicament/electoralment s’anomena la demarcació de Girona o que alguns, un xic nostàlgics d’autoritaris règims anteriors, encara denominen “la província de Girona/Gerona”. No hi ha dubte que, en el seu conjunt, l’ús de la llengua a les comarques gironines és força superior a la mitjana catalana; ara bé, comencen a existir zones en què la cosa no marxa massa bé. Per exemple, en tota la franja costanera, des de Portbou a Blanes, amb les excepcions dels llocs que encara conserven l’esplèndid parlar salat, la normalització de la llengua, l’ús del català al carrer és feble . A més, és molt preocupant que el sector turístic encara no consideri que la llengua pròpia de Catalunya ha de ser un revulsiu per millorar i transformar un model turístic força esgotat. La Costa Brava, només tornarà a ser aquella terra màgica i encisadora, allunyada del turisme desendreçat i malgirbat, si inclou, com a valor afegit, la qualitat de la llengua i el seu ple ús en la quotidianitat . A la contrada gironina, molt rica en paisatges físics i geogràfics ( mar/ muntanya, interior/costa, urbà/rural) també existeixen diversos “paisatges” lingüístics, graus diversos de consciència lingüístico/político; de tota manera, amb excepcions limitades, l’acolliment lingüístic del immigrants, tot i ser molt complicat, es fa més planer que en d’altres indrets de la demarcació barcelonina o tarragonina . En aquest sentit, si que considero que Girona ha de liderar el procés de normalització del català, la lluita a favor de la immersió a l’escola, i rebutjar radicalment (políticament i socialment) aquells que pretenen posar en dubte el concepte del català com a llengua pròpia del territori, i a utilitzar la llengua com a arma llancívola, al servei de unionisme castellanista, per tal d’intentar fracturar la nostra estimada nació catalana.