Desprès de més de 30 anys, d’una democràcia i autonomia de baixa qualitat, cal reconèixer que els catalans, col•lectivament parlant, hem comès molts errors. Hem acceptat ser els nacionalistes de l’estat, quan els castellano-espanyols són els veritables nacionalistes. Vàrem admetre com a bona la consolidació d’un estat de les autonomies que és la nostra gàbia. La política de peix al cove ens ha transformat mentalment en un país de captaires de l’estat i de panxacontents. Però el que hem fet pitjor és el que no hem fet: no tenim ni projecte nacional ni pedagogia nacional. Això fa que una part molt important de la població que viu a Catalunya es pensi que l’estat ens ho paga tot : els aeroports, els trens, les autovies, o la multitud de petites obres amb pancarta inclosa a tot el país, quan és una gran mentida. No s’adonen que tot plegat, ho podríem pagar per triplicat en un sol any, de no estar sotmesos a aquest brutal espoli fiscal per part de Madrid. Cal, doncs, canviar i dedicar tots els esforços a utilitzar tots els mitjans a l’abast per fer pedagogia casa nostra. Explicar a tots i cadascun dels ciutadans la nostra realitat fiscal i denunciar les actituds de vassalls d’una part de la nostra plutocràcia autòctona, que no ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies històriques, i ha estat incapaç de subvencionar fortament entitats cíviques, culturals i de construcció nacional.