Els desnonaments i el capitalisme salvatge

Les fredes estadístiques   assenyalen  que  50  famílies  al  dia  es  queden  sense  casa  a Catalunya  com  a  conseqüència  de  desnonaments  o  execució  d’hipoteques  per  part  de les entitats financeres. El  pitjor  de  tots  aquests  clars  atemptats  contra  la  dignitat humana  és  que  una  gran  quantitat  de  famílies  es  queda  en  situació  d’exclusió social  dura  i  pura,  en  ser,  l’habitatge  hipotecat,  el  seu  únic  habitatge  habitual. Abans  que  s’arribi  a  produir  un  desnonament  s’haurien  esgotar  tots  els  mitjans  de diàleg  entre  les  parts  a  través  de  la  concessió  d’una  moratòria , la  negociació extrajudicial  del  préstec  hipotecari  i, fins  i  tot,  a  través  de  la  mediació  social  amb  la  intervenció  dels  propis  serveis  municipals  i  de  la  Generalitat .  D’altra banda,  la  solidaritat  social  es  fa  cada  vegada  més  necessària  en aquests casos  i, en  la  majoria  de  les  ocasions,  no  existeix.  Així,  alguns  individus  de  pocs escrúpols,  s’aprofiten  per  especular   amb  els  habitatges  embargades, per  llogar-los,  o  bé  vendre’ls,  al  preu  que  sigui,   aconseguint  així  un  enriquiment  lícit,  però  moralment  menyspreable.