Quan ens acostem a les festes nadalenques – unes celebracions que han perdut tota la seva càrrega religiosa i transcendental, per passar a ser una orgia pagana de consum desenfrenat – és quan més es noten les contradiccions de la societat actual, dominada per una bogeria anomenada globalització financera . Davant d’aquesta il·lògica i antidemocràtica “lògica” del Pensament Únic – la qual accentua la mercantilització de les nostres formes de vida, erosiona la diversitat cultural i fa augmentar d’una manera extrema les desigualtats socials- és quan, surt a la superfície el greu problema de quart Món; És a dir, un 22% de pobresa dura i pura a casa nostra, que si no fos per les prestacions socials (que ara es volen retallar irracionalment i se satanitzen de totes totes ) estaríem parlant d’un autèntic infern antisocial del 40% de pobresa severa, amb el que significaria de ruptura de la cohesió social i de violència salvatge per a poder subsistir.