Cal dir la veritat i constatar que –a banda de les dues partides de 759 milions (addicional tercera de l’Estatut) i 1.450 milions (Fons de Competitivitat), que ja haurien d’estar pagades (saldades) per llei– la mare dels ous de tot plegat és el dèficit fiscal anual de 22.500 milions d’euros que pateix Catalunya. Aquests diners, aquests 22.500 milions d’euros, que cada any se’n van a Madrid i no tornen, són, en gran part, la causa dels nostres mals: són un exemple palmari que Catalunya està molt maltractada dintre d’un Estat espanyol terriblement morós.
Cal tenir molt present que Euskadi i Navarra, que tenen un règim fiscal just (el concert econòmic) gaudeixen només d’un 10% d’atur, entre moltes altres bicoques; per contra, els catalans ens situem en un 20% de desocupació, amb un estat del benestar més propi del Tercer Món que no pas d’un país europeu i civilitzat.
