No hi ha cap dubte que, ara i aquí, estem governats per unes potents i maldestres societats secretes (per damunt del poder polític legítim) que ens volen imposar, a tota Europa, el model xinès, per tal esborrar del mapa l’estat del benestar al vell continent . La obsessió dels tecnòcrates i els plutòcrates, capitanejats pel grup de Bilderberg, és situar la qüestió social en el segle XIX . Per altra banda, això dels “Minijobs”( nous contractes laborals ultraprecaris, de 400 euros al mes, proposats – imposats – pel BCE i reivindicats per la CEOE) tenen moltes similituds amb el que ja existeix, fa una pila d’anys, als Estats Units; el fenomen “working poor “, i que significa la institucionalització de la precarietat laboral. D’aquesta manera, els salaris són tan minsos que, tot i treballar, el ciutadà no pot viure amb uns mínims de dignitat i es veu abocat a anar, com actualment fan els aturats, als serveis socials i a Càritas . De fet, es vol substituir la justícia social ( el model social europeu ) per la beneficència . És a dir, es pretenen maquillar les estadístiques (canviar pets per merda) i rebaixar, d’una manera molt manipuladora, les xifres de l’atur per un sistema, salvatge, de pobresa extrema i de trencament de la cohesió social .