Al final sembla que caurà . Tot sembla indicar que tindrem taxa turística i que aquesta constarà de tres nivells : 3 euros, per pernoctació( fins a un màxim de 10 nits) als hotels de 5 estrelles i els creuers, 2 euros pels hotels de 4 estrelles i 1 euro per a la resta d’allotjaments . Aquest nou tribut indirecte ( un altre impost indirecte) fa patir el sector. En principi és lògic; la mesura es vol aplicar sense abans haver discutit, amb calma, amb els representants del gremi. De fet, cal tenir molt present, que el turisme és un sector estratègic de l’economia catalana amb un pes específic important, en PIB i llocs de treball; per altra banda, davant de la feblesa de la indústria i el comerç, i l’encefalograma pla de la construcció, el turisme, juntament amb l’exportació, s’han de mimar al màxim .
La taxa turística, en un període de normalitat política i econòmica, hauria de servir per a la modernització del sector, però malauradament ara patim una anormalitat molt significativa; d’altra banda, davant de les retallades, de caire social, tan importants en aquest 2011 calia començar a articular estratègies que permetin un augment dels ingressos en les esquilades arques de la Generalitat. D’aquesta manera, juntament amb el copagament sanitari (el ticket moderador), i d’altres impostos indirectes, la taxa turística podria entendre’s, en un moment d’excepcionalitat com l’actual, com quelcom raonable, encara que tot això, tal deia al principi, s’ha d’explicar molt bé en el sector implicat directament, cosa que considero que no s’ha fet. Tornant a la qüestió concreta de la modernització del sector (la millora de la competitivitat) considero que, des de l’administració caldria posar el màxim esforç -i aplicar amb una gran contundència – en el tema del control dels apartaments turístics il•legals .En aquest punt, té tota la raó l’empresariat turístic, sobretot el de la branca dels hotels, en criticar aquesta taxa. No serem mai un país acollidor, normal, modern i europeu si no posem una mica d’ordre en un subsector massa vegada poc planificat, i deixat portar pel mal camí, a través d’un urbanisme salvatge dels anys del desenvolupament malgirbat .
En síntesi, no hi ha dubte que una taxa turística es fa més necessària que mai, s’aplica a gairebé tots els països del nostre entorn, però només es podrà aplicar correctament amb molt de diàleg i perseverança amb el sector .
