Aquest 2012 s’ha iniciat amb una sensació de degradació social molt forta .No vull ser catastrofista, però cal reconèixer que si fem una radiografia d’aquest gener d’enguany veurem, copsarem que l’atur no baixa, els preus pugen ( en global no massa, però alguns serveis indispensables de n’hi do) i els salaris, no només baixen, sinó que el seu poder adquisitiu està sota mínims. No vull ser pessimista, però la realitat dels fets posa de manifest que la crisi estructural que patim, d’ençà de finals del 2007, està provocant uns desequilibris socials molt remarcables, els quals provoquem drames (humans ) en majúscules .La pèrdua de qualitat de vida, del dia a dia, a banda d’estar relacionada amb les “terribles xacres” de l’atur, els desnonaments o les retallades a sanitat, també ve donada, per un conjunt de “petites” qüestions que martiritzem molt el ciutadà.
Doncs bé, on es pot palesar un d’aquests desequilibris socials tan considerables és en el transport públic i, concretament, en l’augment desorbitat del preu del bitllet del tren regional ( el tren social/convencional i territorial) que, obligatòriament, ha d’agafar gran part de la ciutadania amb menys poder adquisitiu de les nostres contrades per “realitzar” les seves necessitats vitals. En general, tot el transport públic s’ha encarit d’una forma molt antisocial, però en el ferrocarril convencional la pujada ha estat ferotge; a més a més, està representant un atac frontal contra l’equilibri territorial . De fet, si tornem a la qüestió dels desequilibris i combinem tres elements; salaris, preus i territori, podríem dir, per exemple, que és- socialment insuportable – que el bitllet del tren entre Figueres i Girona s’hagi incrementat en un 14% i que en trams més curts l’augment arribi fins el 30% . Amb aquestes polítiques, que provoquen drames en majúscules, mai sortirem de l’atzucac. Perquè és clar, després et trobes amb persones, de carn hi ossos, que viuen en pobles de l’Alt Empordà, que estan aturades de fa més d’un any i que no saben com fer-ho per a desplaçar-se a Figueres o Girona a fer cursets o entrevistes de feina; algun d’aquests,ciutadans precaris, m’ha explicat que no tenia 9 euros, per la despesa del tren, per anar a Girona amb assiduïtat . No sé el que passarà si es posen en marxa els anomenats “minijobs”, de 400 euros/mes, amb uns preus del transport públic tan desmesurats.
