Josep Maria Loste


Diumenge, 12.2.2012. 12:52 h

Hem de creure en les nostres pròpies forces


Comparteix







Etiquetes

En aquests moments  Catalunya resta molt dubtosa. El qui tenen  les responsabilitats del poder polític  sembla que no volen arriscar; encara que el més greu és que no tenen un full de ruta clar : no es volen mullar i, lògicament, contribueixen a crear una sensació d’incertesa col•lectiva, de desconfiança generalitzada. No hi ha dubte que en aquest  gèlid  i precari 2012, Catalunya es troba  en una, molt interessant, cruïlla històrica. Caldrà que, molt aviat, hagi d’optar per un camí clar : sembla que s’ha acabat la llarga “pròrroga”  que es va iniciar a l’any 1978; data clau en què calia haver blindat  el  concert econòmic  .

Catalunya, en aquests moments, sembla que avança a les palpentes : tot se li fa feixuc i difícil. No troba la formula  per fer-se  simpàtica  davant Madrid ( tot i que, aquest viarany no ens portaria enlloc), però tampoc es prou espavilada  per  irradiar  una atmosfera favorable a la sobirania plena, per la via escocesa. Per altra banda, les enquestes, la demoscòpia parlen clarament :  ens diuen que aquí  tenim  més partidaris de l’emancipació de debò  que no pas a la pàtria de l’Alex Salmond. Ara i aquí, a la nostra, vella i  austera, nació catalana ens manquen dues qüestions, dues característiques  que ens impedeixen sortir  de l’atzucac hispànic;  és  a dir : autodeterminar-nos de debò  . Aquests dos elements que ens ajudarien molt a la vertebrar una veritable  consciencia nacional i a millorar socialment   són  la confiança i la determinació .

Catalunya necessita, imperiosament, creure en  les seves pròpies  forces. Ens cal lideratge, sobretot de la societat civil,  i  considerar de debò  que  hem de fer política (no nomes els politics, dits professionals) per tal d’exigir el que és  nostre, des de la quotidianitat  més senzilla, des de la base . Amb això vull dir  que no pot ser  que el gruix de la població  catalana no  es doni compte que un país, una societat  no pot tirar endavant  si cada any l’estat central li xucla el 8’7 % del seu PIB . No pot ser que Catalunya, amb un 20% d’atur ( a la regió de Girona un 23%)  hagi de continuar  pagant a favor d’uns territoris amb menys atur i molts menys problemes socials  que a casa nostra .No pot ser que Catalunya  hagi de contribuir , a la força, a les despeses  d’un model d’estat que és totalment inviable  i  dilapidador. Jo pensava que la solidaritat sempre era voluntària.

En síntesi, a Catalunya ens cal, amb urgència, confiança i determinació : fer política  sense complexos i exigir el que, per justícia  social és nostre. Saber prendre decisions en el moment oportú, sense ser oportunista. A Catalunya  l’hi fan falta líders que es  mullin, que diguin les coses pel seu nom: que no hagin de demanar perdo cada cinc minuts . En definitiva, aquest binomi relativament senzill: confiança i determinació  és l’autentica espina dorsal  del full de ruta que, ara i aquí  ens cal de debò

lectures 2814 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.