A vegades sembla que els nostres governants i, fins i tot, la societat civil no s’adonen de la magnitud de tragèdia que representa la greu crisi estructural que patim. Una dada a tenir en compte és , per exemple, que una de cada quatre persones ja no pot consumir ni peix ni carn. Mentrestant la banca continua fent la viu-viu i oferint productes tòxics als seus clients més pobres i menys informats . Ja seria hora que els nostres, panxacontents polítics i líders d’opinió obrissin els ulls i tinguessin més en compte la justícia social.
Ara i aquí, en comptes de voler aplicar, com un robot sense ànima ni cervell, les receptes del FMI- que només portaran mortificació social, eutanàsia eugenèsica i frustració en majúscules – caldria irradiar més consciència social i nacional entre la població catalana.
