L’ofensiva anticatalana, el càncer contra la unitat de la llengua, ha arribat a la Franja de Ponent . Ara resulta que a l’Aragó ja no es parlarà el català o l’aragonès, si més no de forma oficial, quan entri en vigor la nova Llei d’ús , protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó . Tota aquesta agressió, per tal d’afeblir, de minoritzar la llengua catalana en el conjunt de la seva àrea lingüística per impulsar el castellà, es fa en contra de la gent del territori i del conjunt de les entitats culturals i històriques de la Franja .De fet, tal com passa a les Illes amb el govern Bauzà, aquesta política lingüícida és un autèntic abús antidemocràtic que, a més, no s’avé, entra en contradicció amb l’article 3 de la CE i, sobretot, amb la legislació europea: la Carta Europea de llengües regionals o minoritàries . Sembla mentida que aquests senyors del PP, que cada dia estan pregant a Europa ( s’han tornat europeistes de conveniència a marxar forçades) perquè ajudi a la maldestre economia espanyola, i que el BCE faci injeccions de capital i compri la “podrida” deute hispànica, desprès no són capaços d’entendre i, molt menys de respectar, una qüestió tan democràtica, tan bàsica i tan cívica com és la diversitat lingüística i els drets (col•lectius) lingüístics dels pobles, en aquest cas els drets lingüístics dels catalanoparlants . De tota manera, el més preocupant d’aquest episodi d’histèria histriònica anticatalana és el rerefons polític. Si ja és molt preocupant que el PP del Principat avali aquestes teories plenament anihiladores de la nostra llengua pròpia, encara és molt més alarmant que d’altres forces polítiques, de casa nostra, que s’anomenen catalanistes, nacionalistes, o, a voltes, fins i tot sobiranistes i/o independentistes, facin acords, arribin a pactes amb aquests professionals de l’anorreament de la nostra,estimada, llengua catalana.